jueves, 26 de marzo de 2009

Temps de calèndules


Cultivo o, parlant amb més propietat, les deixo créixer, dues classes de calèndules, que supleixen el buit de color propi dels mesos freds. Ambdues són simples, i llurs coloracions oscil·len entre el taronja i el groc viu.

Neixen espontàniament des del moment en el qual els dies s'escurcen. Quan la caloreta primaveral apreti s'encetarà un progressiu declivi que em durà a arrencar-los, però prèviament ja hauran alliberat una abundant càrrega de llavors que garantiran la propagació de cara al següent cicle.

La calèndula l'he coneguda sempre amb el nom popular de boixet. Tots sabem que aquesta sort d'apel·latius són essencialment variables. El diccionari de l' IEC no conté aquesta entrada, ans accepta el terme boixac, del qual probablement deriva el mot boixet pel qual jo el conec.

La fotografia que ensenyo mostra l'habilitat d'aquestes espècies autòctones per encaixar sense estridències en un conjunt, si fa no fa, formal de rosers.

1 comentario:

Hawai dijo...

A mí me gustan muchísimo, aunque reconozco que pueden llegar a invadir. La invasión se evita sembrando de las más dobles. Ya se sabe que los híbridos complicados y lustrosos tienen mayor dificultad para salir adelante, lo que, en este caso, nos viene muy bien.

Josep, es lo que comentas, el color va desde el naranja al amarillo limón, pero mis preferidas siempre son las anaranjadas.

Además, son medicinales, y los pétalos sirven para cocinar.

Petonets!!!